lunes, 30 de noviembre de 2009

-COED 30/11/2009-


Descripció


Avui hem seguit amb les exposicions de Territori. Com ja he comentat amb anterioritat en altres entrades al bloc, tots disposem de sis minuts per poder exposar. Els companys i els temes que juntament amb mi la meva companya hem exposat hem sigut (per ordre d’exposició).
Helena Vall i Ethel Nogués: Girona. Ciutat de llegendes. Ciutat màgica
Sonia Pérez i Mireia Toro: Sant Boi Solidari.
Òscar Garcia i Martí Villegas: Llegendes de Tremp i Berga.
Helena San José i Laura Cazorla: El parc natural de Collserola.
Óscar Valverde i Rafa Moya: Terrassa Modernista.


Reflexió

M'ha semblat un treball molt interessant. La meva companya Helena Vall i jo, vam decidir enfocar aquest treball en un dels aspectes que vam considerar més interessants de Girona: les seves llegendes.
Considero que des de fa uns anys ençà les llegendes i les rondalles típiques de cada poble es tenen força arraconades ja que són considerades com quelcom antic i desfasat.
Gràcies a la realització d’aquest treball he pogut arribar a conèixer el perquè de molts dels símbols més representatius de Girona.
Considero també que vam fer un bon treball, que el PPT era clar i entenedor i que el petit tríptic que vam repartir contribuia al total coneixement de les llegendes que havíem explicat. Un aspecte positiu que també m’agradaria destacar de la nostra exposició és que vam clavar el temps: 6,oo minuts!

Aprofundiment

M’agradaria relacionar la nostra exposició amb frases que Eulàlia Bosch va dir a la seva conferencia titulada: Fer de mestre i que remarquen molt la necessitat d’arrelar-nos allà d’on som.
- Hem d’ajudar als infants a que trobin el seu lloc.
- Aprendre a viure a la teva ciutat és aprendre a viure a totes les del món.
- Cal una ciutat entera i col·laboradora.

sábado, 28 de noviembre de 2009

Paraules...

Primavera
Miquel Martí i Pol
Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.

I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.

L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.


lunes, 23 de noviembre de 2009

-COED 23/11/2009-


Descripció

Durant aquesta sessió hem començat les exposicions finals del mòdul, que han estat avaluades conjuntament per la Lluïsa Cirera i el Xavier Àvila.
Aquestes exposicions havien de fonamentar-se en un tema relacionat amb el territori català, motiu pel qual moltes de les exposicions s'han centrat en localitats catalanes.


Reflexió

Considero que el fet de partir el classe en A i B també a l’hora de les exposicions de Territori es molt positiu ja que contribueix a calmar una mica l’estat de nerviosisme amb el que sempre que hem d’exposar ens trobem. Així doncs exposem amb més seguretat i les exposicions surten millor.
Cal destacar que l’avaluació d’aquesta activitat també es realitza a través dels mitjans audiovisuals que fem servir a l’hora de mostrar la informació sobre el tema en el que es centra la ponència, fet que també considero molt positiu.


Aprofundiment

Adjunto un enllaç que juntament amb els consells que proporciona el llibre de Com parlar bé en públic ens ajudarà a realitzar els PPT de manera sintètica i entenedora per tal de reforçar les nostres exposicions:

sábado, 21 de noviembre de 2009

Paraules...

La mare
Dyango

El nen és petit
i mig adormit
la mare, s´el mira
i junt al bressol
no el deixa mai sol
joiosa suspira.

I vetllant el seu son amb amor
ella pensa tranquil·la i ditxosa
el meu fill val un món
i un tresor,
i l´adorm tot cantant-li amorosa.

Fes nones reiet,
fes nones fill meu
que ets un angelet,
que m´ha enviat Dèu.
Li besa la cara
el besa al front
petons d´una mare
lo més gran del món

El nen és més gran,
la mare plorant
li diu cada dia
no surtis de nit
i fuig dels brugits
treballa, estudia

I tapant-li els defectes què té
l´aconsella amb carinyo
i el guia
pel camí del treball i del bé
que és lo que ella desitja i ansia.

Perdona´m fill meu
però jo t´haig de dir
que el meu cor et veu
per molt mal camí
Quin mal t´aconsella?
deu ser algun ningú
fes cas d´una vella,
que sols viu per tú.

Veien-te perdut,
per tots despreciat
per què no has vingut
aquí al meu costat?
no abaixis la cara,
aixeca el front,
que et queda una mare,
lo més gran del món!


- 20 de Novembre -

El passat dissabte vaig realitzar la visita de la jornada de practiques a un espai lúdic.
Vaig escollir l’Aquàrium de Barcelona ja que aquell mateix dissabte tenia una visita programada amb l’Esplai.
Primerament vaig interessar-me per saber la perspectiva educativa de l'Aquàrium com centre d'interès públic i com aquest s'adaptava als nens en funció de les seves edats.
Respecte això, a la web de l'Aquàrium podem trobar un informació on es detalla tot el contingut pedagògic relacionat amb cada etapa educativa, distribuïda doncs en:
- infantil.
- primària-
- secundària.
- batxillerat.

Vaig trobar molt interessant el dossier d'activitats que es corresponia a l'etapa de Primària, on s’expliquen els tipus d'activitats que des de l’Aquàrium es realitzen, i quina és la seva política com a centre lúdic i educatiu.

El 2010 serà l'any Internacional de la Biodiversitat, i des de la mateixa entitat volen promoure'l, així com conscienciar des de ben petits als nens que cal cuidar el fons marí i que cal conèixer tot allò que podem arribar a trobar-hi.
A més a més els nens, durant la seva visita a l'Aquàrium o més tard, un cop ja són a l'escola poden pintar els animals que han vist, aprofundint així la seva visita i aportant entreteniment als més petits.

Una altra de les activitats que des de la web es fomenta és la formació del professorat, de forma gratuïta, per tal de que els docents coneguin amb exactitud les activitats a les que poden optar si concerten una visita, com possibles activitats que poden realitzar a l’aula per tal d’introduir als nens en la matèria i un cop a l’Aquàrium poder profunditzar en el que els alumnes considerin més rellevants. Aquesta formació s’imparteix els dimecres i demanant cita, per tal de que des de l’Aquàrium se’ns pugui oferir un tracte més personalitzat i més a mida.

Així doncs, l’Aquàrium acosta una experiència molt profitosa i engrescadora i posa a l’abast del professor milers de recursos a la seva pàgina web.



(la imatge és un enllaç a la pàgina web de l'Aquàrium)

jueves, 19 de noviembre de 2009

-Intervenció GITIC-

Navegant per internet he trobat una nova utilitat de la web 2.0, Comeeko.
Es tracta d'un servei que facilita la creació d'historietes il·lustrades a partir d'imatges. Podem afegir-hi "entrepans" i generar una tira de còmic que podem inserir als nostres blocs i l'únic desaventatge que té és que no admet accents en el text.


Per ampliar informació sobre el llenguatge del còmic:
El Comic

lunes, 16 de noviembre de 2009

-WEB 2.O-

Com que no he pogut assistir a la conferència ja que estic malalta he decidit buscar informació sobre recursos relacionats amb la Web 2.0 i he trobat dos que crec que ens poden ser de gran utilitat.

El primer d'ells és:


L'empresa Intel ha creat un portal de recursos educatius gratuïts anomenada Wikisaber.


En el seu text de benvinguda es defineix WIKISABER com "un portal educatiu fonamentat en l'ensenyament i l'aprenentatge col.laboratius. Gratuït i pensat per a tots els cursos d'ensenyament obligatori, WIKISABER vol ser el marc per a que pares i tutors, professors i alumnes puguin compartir coneixement i es comuniquin entre ells, a més d'aportar recursos i continguts de qualitat ".

Encara es troba en proves però ja conté alguns recursos que es poden utilitzar i estan distribuïts per nivells i / o àrees.

L'adreça és: http://www.wikisaber.es/home.aspx?c=1


El segon d'ells és:


Materials i recursos TIC allotjats en Educastur, entre els quals destaquen un taller d'eines web 2.0, creat per Francisco Muñoz de la Peña Castrillo i Carlos Cabanillas Núñez.

Es tracta de tres tallers (bàsic, mitjà i avançat) a través dels quals qualsevol usuari pot conèixer i familiaritzar-se amb diverses de les eines imprescindibles per moure's a la Web 2.0.
Dins d'aquests tallers s'inclou un curs molt interessant sobre el funcionament i l'ús de CmapTools.

Les adreces són:

- A Educastur.
http://blog.educastur.es/cuate/2008/10/23/taller-herramientas-web-20/

- A la wiki.
http://educaredweb2.wikispaces.com/


sábado, 14 de noviembre de 2009

Paraules...

Un sonet per a tu
Miquel Martí i Pol
Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.


viernes, 13 de noviembre de 2009

-COED 13/11/2009-


Descripció


A la sessió de Comunicació oral, escrita i digital d’avui hem continuat amb l'exercici de recitació. A continuació, hem fet el primer debat que girava al voltant dels aspectes positius i negatius de l’escola privada i de l’escola pública.


Reflexió

En aquesta sessió les persones que han fet la recitació han estat molt més relaxades que les que ho vam fer el primer dia ja que aquest cop la pressió de ser els primers ja no influïa. Contràriament, aquesta sí que ha estat la primera sessió dels debats, i considero que malgrat el nerviosisme inicial, aquest primer grup ha superat amb resultats òptims la prova de foc.


Aprofundiment

A la xarxa, he trobat un text que fa referència a la recitació de textos poètics. És un fragment d'un article escrit per en Salvador Jàfer i en Josep Ballester. Us deixo l’enllaç per que el visiteu:

jueves, 12 de noviembre de 2009

Paraules...

Coses que m'estimo
Marta Pessarodona

Unes fotocòpies, potser esgrogueïdes,
d'uns poemes poc assequibles;
o la imatge d'escuma benigna
de la platja de quan era petita.

El do del piano un matí de diumenge
amb l'estrall del fred a la gespa;
o la tebior de la llum de maig
i la tendresa d'una primavera incerta.

El meu plor per la mort d'un estel,
anònim perquè la nit m'hi convida,
i les imatges de l'amor,
ni perdut ni finit, fent-me companyia.

La lluita per una causa,
sens dubte justa i digna,
i tot l'escalf de la mà sabuda,
perduda en mi i sense massa guia.

La mirada humida de la Nessa
i la seva sobtada alegria;
i les coses que no sé
i tots els desigs que tindré un dia.

-Societat i competència TIC-

mapa conceptual treballat juntament amb Mª Eulalia Palmero

-Llenguatge Audiovisual-

lunes, 9 de noviembre de 2009

-Intervenció GITIC-

M'agradaria compartir amb vosaltres una notícia que he trobat a la pàgina web del Períodico, que tracta un tema directament relacionat amb l'assignatura de GITIC i que considero que és força interessant:

(Si cliqueu assobre del títol, aquest us redireccionarà cap a la notícia.)

domingo, 8 de noviembre de 2009

No col.laboro

Miquel Martí i Pol - La pell de violí


..Fins al dia que vaig saber que no

plorava rou ni perles, sinó llàgrimes:

vulgaríssimes llàgrimes que em queien

galtes avall i em donaven un aire

entre grotesc i màgic. Ara penso

que degué ser una trista descoberta,

la il.lusió perduda i tantes coses,

un món -quin món?- que esdevé inhabitable-

D'aleshores ençà, que jo recordi,

no he plorat, almenys dels ulls enfora,

ni he renegat, ni em mossego les ungles.

No és gran cosa, ja ho sé. El món, em diuen,

segueix sent inhòspit, però jo

persevero tossut: no col.laboro...


sábado, 7 de noviembre de 2009

Paraules...

Viure junts
Raimon
Com la llum per mirar
i la son per dormir,
com la nit per vetllar
i la pell per sentir.

Com la veu per cantar
i la vida per viure,
com l'aigua per nadar
i el paper per escriure.

Hem viscut junts, ben junts
ara fa ja molts anys,
qui sap què ens portarà,
què ens portarà demà.

Com el foc per cremar
i l'amor per patir,
com l'atzar per jugar
i l'amor per gaudir.

Com l'amor per tancar
i l'amor per fer lliure,
com l'amor per matar
i l'amor per reviure.

Hem viscut junts, ben junts
ara fa ja molts anys,
qui sap què ens portarà,
què ens portarà demà.

I volem viure junts
els temps nous que vindran
i volem lluitar junts
per tot el que hem lluitat.

Com l'amor,
com el foc,
com la veu,
com la llum.


- 6 de Novembre -

Ahir la Mónica va fer la seva lectura en veu alta amb un fragment del llibre "Campos de fresas". La veritat es que es prou correcte i l’única cosa que podria millorar és la seva postura a l’hora de llegir, ja que si ho fes també milloraria la projecció de la veu.

Després vam realitzar l’actualitat educativa la Cristina i jo. La veritat és que aquesta setmana hem tingut la sort de trobar bastants noticies, tot i que això a comportat més dificultat a l’hora d’escollir quina presentaríem als nostres companys. Finalment ens vam decidir per una noticia que parlava sobre que Estrasburg obligava a Itàlia a treure els crucifixos de les escoles. Un cop presentada la noticia vam realitzar un debat. En un primer moment va costar arrancar el debat, però al final la cosa es va animar.

Finalment, un cop acabat el debat, l’Annabel va explicar-nos en que consistia la setmana d'activitats extraordinàries i els treballs que hauríem de realitzar sobre cada activitat i vam començar a assignar els centres que visitarem.


viernes, 6 de noviembre de 2009

-COED 2-6/11/2009-


Descripció


Durant aquesta sessió vam exposat el procés de Qui ets tu?, aquesta exposició havia de tenir una durada aproximada d'uns 2 minuts i l’havíem de preparar amb anterioritat.
En aquests dos minuts d'exposició havíem d'explicar els trets en els que ens havíem centrat a l’hora de descriure al company i també portar un parell de fotografies fetes per nosaltres de la persona a la que havíem descrit. i també adjuntar una o diverses fotografies, fetes per nosaltres mateixos, de la persona a la qual descrivíem.
A la sessió de divendres 6, hem començat els exercicis de recitació d'un poema que havia de tenir també una durada aproximada d'uns dos minuts.

Reflexió

M’agradaria remarcar com n’és de subjectiu el temps. Durant l’exposició del procés descriptiu molts dels meus companys de classe sobrepassaven el temps ja que en dos minuts els semblava que no podien dir tot el que volien explicar, per contra, en la recitació aquests dos minuts se’ns han fet eterns i fins i tot ens semblava que era massa temps per estar parlant i recitant un poema o un conte de memòria.

Aprofundiment

Pel que fa referència al pas del temps, sembla que a vegades passa lent però alhora ràpid, de pressa però a l’hora pausat… sembla com si de un dia cap a l’altre no canviéssim res, però a l’hora ho canviéssim tot.
Per demostrar això us enllaço un vídeo d’una noia que s’ha fotografiat durant tres anys dia rere dia per tal de que veieu de que per diminut que sigui el canvi, tot tard o d’hora acaba important…
potser dos minuts parlant o potser 3 anys no són tant… o si?

http://www.youtube.com/watch?v=55YYaJIrmzo

lunes, 2 de noviembre de 2009

-Tòpics-


Els tòpics i els estereotips es poden considerar "mitges veritats", perquè parteixen d'aspectes de la realitat que després es presenten com si fossin "la veritat". Hi ha força tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació. Alguns d’aquests són:


* Tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules.

Es cert que amb una imatge podem arribar a l’enteniment d’una situació amb més facilitat que no pas amb moltes paraules descrivint la mateixa situació. Per exemple : amb l’expressió de la cara d’una persona podem arribar a saber si està trista o alegre, en canvi amb paraules i sense l’ajuda de la imatge podria arribar a enganyar-nos. Així doncs el que realment val és una bona imatge acompanyada d’unes bones paraules.


* Tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu.

Es cert que molta gent que veu la TV amb la única finalitat de que l’entretinguin i simplement escoltar la informació sense parar-se a analitzar-la. Aquest fet, però, no treu que hi hagi persones critiques que vagin mes enllà i es preguntin que te de cert allò que li estan ensenyant.


* Tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència.

La visió de violència no te perquè provocar violència. Tot depèn de en quina situació es doni, es a dir, si es un nen el que ho veu se li ha d’explicar que allò que esta veient no es correcte o real, depenent de si es una pel•lícula o una noticia. En canvi un adult ja es capaç d’actuar per ell mateix i ha de saber k en cap situació la violència es acceptable.


* Tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes".

Es possible que la TV sigui un dels grans generadors de modes ja que es una cosa que la majoria de gent utilitza y sembla que tot el que es veu es important, però es evident que hi ha altres factors molt importants que afecten tant o mes al sorgiment de les modes. Un d’aquests factors seria Internet, ja que ofereix la possibilitat de que una cosa arribi a tot el mon i un altre per exemple seria la gran influencia que exerceix la societat damunt dels individus.


* Tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat.

La televisió molts cops ens mostra coses que no son del tot certes o no ho son en absolut. Em de saber diferenciar aquells programes que ens ofereixen informació verídica, com poden ser documentals y telenotícies i aquells k ens poden estar enganyant amb muntatges y informacions que no han estat 100% contrastades. Per tant aquesta finestra oberta i la seva realitat són bastants relatives.


* Tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències.

Ve a dir que a base de veure noticies de violència, fam al món, canvi climàtic... arriba un moment en el que ho prens tot com a normal i aquestes noticies ja no generen cap tipus de reacció de reflexió en nosaltres, i també que les cadenes filtren les notícies en funció de la seva ideologia i aconsegueixen uniformitzar l’opinió dels que reben aquesta informació.