L’últim dia de seminari. Un dia genial!
Una sessió que ni jo mateixa m’hagués esperat que anés tant i tant bé.
Vam arribar tots molt puntuals per tal de muntar les taules, els plats amb el menjar, les begudes, els globus...
Un cop ja estava tot preparat ens vam amagar assota la taula per tal de sorprendre l’Annabel. En 20 anys que tinc, mai m’havia “amagat” per tal de sorprendre a una professora, i crec que a l’Annabel tampoc no li havien fet mai, al menys això va semblar quan va dir emocionada:
- Mita’ls que monos!
Un cop iniciada la classe vam fer l’avaluació del seminari, i després ja vam posar-nos a repartir els regals que cadascú de nosaltres havia portat. Alguns dels regals van ser: una nadala cantada, una representació de la Sirenita, una postal de Nadal, un joc col·lectiu, una dinàmica de grup, un escrit, unes rosquilles...
També vam fer-li entrega a l’Annabel d’un mocador i d’unes arracades per tal d’agrair-li la manera tant magnifica com s’ha comportat amb nosaltres.
Ja per acabar, vam menjar i vam beure tot el que havíem portat i ens vam acomiadar els uns dels altres fent una rotllana i cantant “L’hora dels Adéus”.
M’agradaria remarcar l’evolució que ha patit aquest grup de seminari i com poc a poc hem anat perdent la vergonya i ens hem anat convertint tots en còmplices.
Una sessió que ni jo mateixa m’hagués esperat que anés tant i tant bé.
Vam arribar tots molt puntuals per tal de muntar les taules, els plats amb el menjar, les begudes, els globus...
Un cop ja estava tot preparat ens vam amagar assota la taula per tal de sorprendre l’Annabel. En 20 anys que tinc, mai m’havia “amagat” per tal de sorprendre a una professora, i crec que a l’Annabel tampoc no li havien fet mai, al menys això va semblar quan va dir emocionada:
- Mita’ls que monos!
Un cop iniciada la classe vam fer l’avaluació del seminari, i després ja vam posar-nos a repartir els regals que cadascú de nosaltres havia portat. Alguns dels regals van ser: una nadala cantada, una representació de la Sirenita, una postal de Nadal, un joc col·lectiu, una dinàmica de grup, un escrit, unes rosquilles...
També vam fer-li entrega a l’Annabel d’un mocador i d’unes arracades per tal d’agrair-li la manera tant magnifica com s’ha comportat amb nosaltres.
Ja per acabar, vam menjar i vam beure tot el que havíem portat i ens vam acomiadar els uns dels altres fent una rotllana i cantant “L’hora dels Adéus”.
M’agradaria remarcar l’evolució que ha patit aquest grup de seminari i com poc a poc hem anat perdent la vergonya i ens hem anat convertint tots en còmplices.
- Annabel, Elena, Àngel, Mónica, Ari, Javi, Eva, Marta, Laura, Pau, Sonia, Sergio, Cristina, Helena, Blanca, Ethel -
GRÀCIES SEMINARI!
GRÀCIES ANNABEL!
GRÀCIES ANNABEL!
No hay comentarios:
Publicar un comentario