-Valoració del Blog-

Primerament m’agradaria destacar el fet de que considero que he anat aprenent i millorant molt a l’hora de gestionar el meu Blog. També em sento orgullosa de la presentació que aquest té, considero que és un disseny minimalista i elegant que facilita la recerca del que es busca. Si miro cap enrere, puc dir que he après a utilitzar molts recursos que abans desconeixia i que a dia d’avui em semblen molt útils. A més a més considero que bona part d’ells m’ajudaran a facilitar i a documentar la meva futura tasca professional.

Mitjançant aquest Blog he pogut arribar a constatar, una vegada més, la importància que tenen les noves tecnologies al dia a dia de qualsevol individu.

També m’agradaria destacar que en algun moment m’ha estat difícil ser conscient de que el Blog era una tasca gairebé diària a realitzar, ja que mai abans a l’escola o a la universitat havia treballat tant directament amb les TIC.

El balanç que faig del Blog doncs es molt positiu i sé del cert que l’introduiré a la meva vida quotidiana i fins i tot en la meva futura vida professional.

-Destaca dues activitats-

L’activitat que més m’ha agradat realitzar a sigut la de l’animació mitjançant PowerPoint ja que era una activitat oberta i cadascú podia fer lliure ús de la seva creativitat a l’hora de crear-la. Vaig decidir fer una animació amb un disseny minimalista però que alhora fos atractiva a la vista. Crec que vaig aconseguir-ho i estic molt orgullosa del resultat final.

(Si cliqueu a la imatge us reconduirà cap a l'entrada corresponent)

L’altra activitat que destacaria és la de l’anàlisi de l’anunci ja que l’he trobat una activitat molt entretinguda i laboriosa. Ràpidament vaig saber quin anunci volia analitzar ja que vaig pensar que el de Loterias y apuestas del Estado era un anunci innovador i del que podria treure suc. La meva sorpresa va arribar un cop vaig descobrir que l’anunci havia tret la idea d’un vídeo musical i que hi havia moltes campanyes a d’altres països que també havien copiat l’estètica.

(Si cliqueu a la imatge us reconduirà cap a l'entrada corresponent)

-Intervenció GITIC-

M'agradaria compartir amb vosaltres una presentació slide d'acudits gràfics que vaig trobar l'altre dia buscant i rebuscant per internet.
Espero que us agradi ;)

Paraules...

Poema de Nadal (fragment)
Josep Maria de Sagarra

...
Quan ve Nadal, la cançó del miracle
fa que tremoli l'esquena dels llops.
Fins els qui cremen i roben i maten,
si de menuts l'han sentida algun cop,
la volen dir i se'ls encalla la llengua,
la volen dir i els escanya la por!

Quan ve Nadal, la cançó del miracle
amb el pessebre de molsa i arboç,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
ens fa pensar en un desig de debó,
de donar coses al Noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre del cor,
perquè si és llum i misteri que espanta,
perquè si aguanta la bola del món,
té la carn nua ajaguda a la palla
i té les galtes mullades de plor,
i vol sentir-nos molt més a la vora,
ben apretats al voltant dels pastors,
i vol sentir a la pell les nostres ànimes
com l'alè de la mula i el bou!
...

-Alma-

En Rodrigo Blaas és un granadí que porta diversos anys treballant per Pixar, sent part activa dels seus últims èxits com "Buscant a Nemo", "Ratatouille" i "Up".
Acaba de fer el pas de crear el seu primer treball en solitari "Alma", un curt de tot just 5 minuts però que l'ha portat 3 anys de treball.
Rodrigo l'ha pujat a Vimeo en HD proporcionant la possibilitat del seu visionat, aixó si, només durant aquest Nadal. Espero que us agradi :)

I si ens passés a nosaltres?

-COED 21/12/2009-

Descripció

Aquesta ha estat la darrera sessió de Comunicació Oral Escrita i Digital.
Avui han finalitzat les exposicions de territori, hem entregat els fulls d'autoavaluació de les recitacions dels poemes i les avaluacions de les diferents exposicions de Territori i dels debats.
Un cop entregat tot, ens hem acomiadat d’en Xavier Àvila (professor de GITIC) i de la Lluïsa Cirera (mestra de COED) que ens han guiat i acompanyat per una millor adequació a l’entorn de la facultat i en l’aprenentatge de les seves respectives assignatures.


Reflexió

Pel que fa a les exposicions de territori m’agradaria d’estacar la que feia referència a Jaume I ja que crec que els hi ha sortit força bé, malgrat els nervis del moment...
M’ha reconfortat veure com un tema històric pot ser tractat des de diverses vessants per tal d’aconseguir captar l’atenció del públic. La Mª Eulàlia i la Beatriz ho han fet tot explicant anècdotes de la vida d’aquest personatge històric.
M’han donat una lliçó. M’han demostrat que no hi ha temes poc interessants o poc motivadors, sinó que el que fa que un tema connecti amb el públic són els oradors.


Aprofundiment

Com bé he dit abans no hi ha tema poc interessant, sinó professor que el converteix en poc atractiu. Així doncs trobo que es essencial saber motivar als nens i a l’hora estar motivats nosaltres mateixos per tal d’impartir una bona educació.
M’agradaria compartir amb vosaltres dos enllaços (estan en castellà) que parlen sobre la aquest tema. El primer que tracta directament la motivació i l’automotivació i l’altre en el que de moment s’especifiquen 27 de les 101 tècniques conegudes a dia d’avui per tal de reforçar la motivació dels infants:

http://www.estudiantes.info/Blogs/tecnicas/2008/03/cmo-motivar-un-alumno.html

http://www.estudiantes.info/Blogs/tecnicas/2008/03/formas-de-motivar-los-estudiantes.html

Paraules...

Absència

Joan Oliver (Pere Quart)

Tan fonda, amiga meva, tan estranya
la distància de mar i continent!
I tan alta i tan freda la muntanya
que ha de sobrevolar el meu sentiment!
I aquesta soledat que m’acompanya,
avarament fidel, entre la gent!

Si ets en mon somni tan present, tan clara
que percebo la fressa del trepig,
que sento el teu alèn en la meva cara
i el sabor de tants besos entremig,
¿com és possible que l’absència encara
no hagi cedit, vençuda pel desig?

No pas com l’escultor que espera glòria
ans com l’amant que només pensa amor,
he refet en una obra transitòria
la teva imatge amb afanyós rigor
damunt el marbre dolç de la memòria
i amb el cisell blaníssim de l’enyor.

I així tu ets meva en la presó secreta
d’on mai ningú no trobarà el camí,
i de nit, com qui fa una malifeta,
que ni l’àngel mateix nok em pot sentir,
arriba fins a tu, a la quieta
i en pensament, allò més pur de mi.

-Intervenció GITIC-

L'Era de la comunicació.

- 18 de Desembre -

L’últim dia de seminari. Un dia genial!
Una sessió que ni jo mateixa m’hagués esperat que anés tant i tant bé.
Vam arribar tots molt puntuals per tal de muntar les taules, els plats amb el menjar, les begudes, els globus...
Un cop ja estava tot preparat ens vam amagar assota la taula per tal de sorprendre l’Annabel. En 20 anys que tinc, mai m’havia “amagat” per tal de sorprendre a una professora, i crec que a l’Annabel tampoc no li havien fet mai, al menys això va semblar quan va dir emocionada:
- Mita’ls que monos!
Un cop iniciada la classe vam fer l’avaluació del seminari, i després ja vam posar-nos a repartir els regals que cadascú de nosaltres havia portat. Alguns dels regals van ser: una nadala cantada, una representació de la Sirenita, una postal de Nadal, un joc col·lectiu, una dinàmica de grup, un escrit, unes rosquilles...
També vam fer-li entrega a l’Annabel d’un mocador i d’unes arracades per tal d’agrair-li la manera tant magnifica com s’ha comportat amb nosaltres.
Ja per acabar, vam menjar i vam beure tot el que havíem portat i ens vam acomiadar els uns dels altres fent una rotllana i cantant “L’hora dels Adéus”.
M’agradaria remarcar l’evolució que ha patit aquest grup de seminari i com poc a poc hem anat perdent la vergonya i ens hem anat convertint tots en còmplices.

- Annabel, Elena, Àngel, Mónica, Ari, Javi, Eva,

Marta, Laura, Pau, Sonia, Sergio, Cristina, Helena, Blanca, Ethel -

GRÀCIES SEMINARI!
GRÀCIES ANNABEL!

- 16 de Desembre -

La classe va començar amb la darrera lectura en veu alta del seminari. Aquest cop la va fer el Sergio, i per sorpresa de tots, va llegir un monòleg. Crec que ho va fer prou bé tenint en compte que un monòleg no està escrit per llegir, sinó que s’ha d’interpretar i de memoritzar. Així que malgrat tot, la lectura va ser molt entretinguda i original.

Seguidament vam realitzar un anàlisi del que havíem llegit al llibre “l’elogi de feblesa” i vam iniciar un debat. Em va sorprendre molt que a tots ens havia impressionat la reflexió que fa en Jollien sobre el que es la normalitat i com la viuen els nens que són considerats com a anormals. La veritat es que la lectura d’aquest llibre m’ha aportat moltes coses i el fet de veure a en propi Jollien parlant en una conferència, i veure com es desenvolupa i com interactua amb el públic m’ha fet adonar-me de que la normalitat està en els ulls del que mira.

Un cop finalitzat el debat, vam començar a parlar de la visita a un centre educatiu dels que havíem visitat durant la setmana de pràctiques. Alguns dels llocs que van visitar els meus companys van ser: el Cosmocaixa, el Museu de Badalona, Biblioteques de Barcelona, Museu de la xocolata...

"Se puede sufrir y vivir con alegría"

- Alexandre Jollien -

-Webquest-

* És un tipus d'activitat didàctica que consisteix en una investigació guiada, amb recursos principalment procedents d'Internet.

* Promou la utilització d'habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu i l'autonomia dels alumnes.

* S’utilitzen com a recurs didàctic pels professors.

* Permet el desenvolupament d'habilitats de tractament d'informació.

* Permet el desenvolupament de competències relacionades amb la societat de la informació.

* Es construeix al voltant d'una tasca atractiva que provoca processos de pensament superior implicant així la resolució de problemes, la síntesi...
Aquest pot ser:

- Creatiu
- Crític

* Consta de la següent estructura:

- Introducció.
- Tasca.
- Processo.
- Recursos.
- Avaluació.
- Conclusió.
- Autors

He triat la webquest de els meus records ja que crec que és un tema que és fonamental tractar a l'aula, a més a més considero que està molt ben plantejat i que tot el seguit d'activitats vinculades a GITIC reforçen la motivació dels infants a l'hora d'involucrar-se en la realització d'aquest. Considero que les activitats estan molt ben buscades i que en poden obtenir molts bons resultats un cop posades en pràctica.

Aqui us deixo l'enllaç per que hi pogueu donar un cop d'ull. Només cal que cliqueu la imatge.

-Projecte telemàtic-

Un Projecte telemàtic es caracteritza per la col·laboració entre diferents escoles, que comparteixen informació i realitzen activitats conjuntes, compartint els resultats via Internet.

Amb la realització d'aquests projectes es fomenta el treball cooperatiu i en grup així com fomentar les relacions entre les diferents escoles participants, ajudant a la integració de diferents punts de vista i a l’enriquiment de l’experiència tant d’infants com de professorat.

He triat el projecte "Montserrat, un munt d'aventures" per diversos motius. El principal és per que des de ben petita he estat molt vinculada a Montserrat, ja que des de els 5 anys hi pujo caminant ja sigui des de Manresa o des Barcelona. Un altre motiu és que de petita cantava a la Coral Rosada, pertanyent a la Parròquia Sant Pius Xè del Barri del Congrés Eucarístic i el director d’aquesta havia sigut escolanet durant molts anys. Gràcies a això vam realitzar moltes visites a Montserrat i vam poder arribar a cantar alguna cançó amb els membres de l’escolania durant aquells anys.
Així doncs crec que és un projecte molt interessant per tal de donar a conèixer Montserrat i el seu entorn de manera diferent i interactiva.
A més a més el fet de que els propis escolans siguin els guies en aquest projecte i els que a partir de diferents itineraris i grups, ens apropin a Montserrat des de diferents àrees: música, natura, socials, religió, matemàtiques fa que els nens s’impliquin també de manera més directe en el projecte ja que aquest escolà doncs és el que respon i orienta els participants sobre preguntes i consultes que se’ls plantegen.

L'enllaç del projecte telemàtic el trobareu clicant sobre la imatge.

-COED 11/12/2009-

Descripció

La classe d’avui l’hem iniciat amb els últims exercicis de recitacions i a continuació, hem iniciat novament els debats. El tema a tractar del debat era El nou calendari escolar. L'equip a favor l'integraven la Clara Boix ,la Carolina Garcia, l'Anna Español, l'Eulàlia Palmero i l'Helena Vall (malalta); i el grup en contra el formaven la Linda Camacho, la Mireia González, la Sara López, l'Àlex Ramos , i la Laura Sendín.


Reflexió

Com a valoració global del debat, crec que ha anat prou bé malgrat que es podien notar els nervis d’algun dels integrants del debat; a més a més cal sumar el handicap d’una de les integrants del grup que estava malalta obligant de manera indirecta a la resta de grup a reestructurar el debat per tal de poder realitzar l’exposició. Així doncs, com ja he comentat amb anterioritat, debat rere debat, podem arribar a observar com poc a poc anem interioritzant recursos per a la resolució de situacions que creen conflicte i com cap debat repeteix els errors del debat anterior. Podem doncs, estar ben orgullosos de la tasca que estem realitzant.

-Experiències d'aprenentatge i metàfores de Crook-

Charles Crook postula quatre usos per l'ordinador i explica a través de les metàfores com les noves tecnologies poden contribuir en l’ensenyar i en l’aprendre.

Aquestes metàfores són:

*Metàfora de l'ordinador com a tutor.

La finalitat de la relació entre el mestre i l'alumne es que l’alumne inicii una tasca en la que el mestre l'avalui i automàticament iniciar una altra activitat nova. Així doncs l'ordinador també pot fer la tasca del mestre. A classe, l'activitat per representar aquest model va consistir en un dictat que posteriorment era corregit per un altre company.

*Metàfora de l'ordinador com a alumne.

L'alumne fa de mestre en relació amb l'ordinador. En aquest "micromón" l'alumne crea idees a partir de la exploració i l'aprenentatge es realitza a través del que va descobrint en aquesta recerca. L'alumne adopta un paper actiu. A classe mitjançant el programa LOGO vam poder construir allò que volíem donant-li les ordres específiques.

*Metàfora de l'ordinador com a simulador.

Cal entendre el simulador com un programa tutorial que adopta el paper de guia de l'aprenentatge malgrat que només es poden manipular certs paràmetres i no se’n podem afegir-ne de nous.
Un exemple és el Crayon Physics amb el qual s'ha de portar una pilota fins a una estrella fent un camí per poder avançar.

*Metàfora de l'ordinador com a eina.

La metàfora es refereix a que l'ordinador contribueix en l’aprenentatge tot donant-nos eines per completar les nostres experiències. El laboratori químic és un bon exemple d'aquesta metàfora.

Per acabar us deixo amb l'enllaç al llibre de Charles Crook: Ordenadores y aprendizaje colaborativo. A "Googlellibres" només està disponible en vista prèvia i per aquest motiu no es pot veure tot el seu contingut, però malgrat això considero que és interessant poder comptar amb el suport del que el propi autor postula sobre el tema.

Paraules...

Juguem al joc de les paraules...

Jordi Lon Quintana

Juguem al joc de les paraules,
tu les forneixes
i jo te les prenc,
tu les passeges entre galta i galta,
jo les segresto
amb l'excusa d'un bes.

- 4 de Desembre -

A la classe d'ahir vaig llegrt un dels capítols introductoris del llibre "El Mundo Amarillo" d'Albert Espinosa.

Estava una mica nerviosa.
Feia molt de temps que no llegia en públic, i em feia por no poder transmetre tot el que l'Albert plasma a cadascuna de les pàgines del llibre.
"El Mundo Amarillo" es un llibre molt especial per a mi i volia compartir-lo amb la resta de companys de seminari, però... estaria a l'alçada?
Vaig respirar profundament i vaig començar a llegir.
Les cames no paraven quietes i en algun moment va tremolar-me la veu. Malgrat això els meus companys van quedar prou satisfets. Vaig aconseguir inculcar-los el cuquet de la curiositat i algun d'ells ja em va comentar que es volia comprar el llibre. Havia superat la prova amb èxit i ja podia respirar tranqui-la.
Seguidament l'Ari va llegir un conte titulat “ La força de voluntat” de Quim Monzó, va ser una lectura especial, bonica i original. L’Ari a través de la seva lectura va aconseguir que ens introduir a la història i també, esboçar-nos un somriure a la cara. La lectura va ser molt correcte, va realitzar els canvis d'entonació adients, la seva postura va ser correcte i parlant alt i clar.

Més tard en Pau la l’Ari i la Blanca van realitzar l’actualitat educativa a través de la carta al director: "Porque ya no puedo más” del diari ABC. Aquest article el signava una mestra i exposava la seva postura crítica cap a les escoles públiques i cap a la manca de respecte vers els professors que hi havia a les aules. A partir d'aquí, vam encetar un debat que va durar molt més que els que havíem anat realitzant setmanes anteriors.

Finalment l’Elena, la Laura i en Javier van explicar la seva visita a les escoles juntament amb els alumnes de tercer.


PS: Us adjunto un vídeo on el periodista "Albert Om" realitza una entrevista a L'Albert Espinosa amb motiu de la publicació del llibre: " El Mundo Amarillo". Espero que us agradi.

*******************************************************

"EL MUNDO AMARILLO"

El mundo amarillo es un mundo fantástico que quiero compartir contigo.
Es el mundo de los descubrimientos que hice durante los diez años que estuve enfermo de cáncer. Es curioso, pero la fuerza, la vitalidad y los hallazgos que haces cuando estás enfermo sirven también cuando estás bien, en el día a día.
Este libro pretende que conozcas y entres en este mundo especial y diferente; pero, sobre todo, que descubras a los «amarillos». Ellos son el nuevo escalafón de la amistad, esas personas que no son ni amantes ni amigos, esa gente que se cruza en tu vida y que con una sola conversación puede llegar a cambiártela. No te adelanto más: tendrás que leer este libro para poder empezar a encontrar tus «amarillos». Quizás uno de ellos sea yo...
El mundo amarillo habla de lo sencillo que es creer en los sueños para que estos se creen.
Y es que el creer y el crear están tan sólo a una letra de distancia.
¿Qué esperas a saber quiénes son tus «amarillos»?

- Albert Espinosa -


*******************************************************

-COED 4/12/2009-

Descripció

A la classe d’avui hem escoltat 15 noves recitacions. Hem iniciat també la tercera jornada de debats amb el cas extraordinari de que avui érem dos grups per exposar,

-El primer debat, que ha tractat de L'escolarització obligatòria fins als 18 anys; l'equip en contra, estava integrat per la Norma Augusto, el David Cortés, l'Ariadna Garcia, la Irene Recio i la Laura Sánchez, i l'equip a favor format per l'Elena Carmona, l'Alba Estragué, l'Eva Gómez, la Marta Juny i l'Helena Ruiz

-El segon debat, que ha tractat de La informatització a les aules; l'equip a favor estava compost per Judith Carrique, la Maria Garcia, l'Eva Ladevesa l'Anna Llongueras,i la Lorena Padilla, i l’equip en contra estaba format per: la Natalia Carrique, l'Alba Casals, la Mar Gascó, la Núria Maldonado i per mi, l'Ethel Nogués.


Reflexió

M’agradaria destacar el fet de que a mesura que van passant les recitacions i els debats, la tècnica dels que exposen va millorant, em sorprèn veure com tots poc a poc ens anem submergint en un procés d’aprenentatge continu, on tots aprenem dels errors dels altres i intentem no cometre’ls. Trobo que això ens humanitza i ens dignifica molt com a persones. El treball col·laboratiu i l’aprenentatge constant són uns requisits fonamentals per tal d’arribar a ser un gran mestre.

Paraules...

Mai cap amant no ha gosat arribar...

Maria Mercè Marçal

Mai cap amant no ha gosat arribar
al lloc extrem des d'on tu m'acarones.
De dins enfora, amor, sento les ones
i em faig areny i duna i penyalar.

Sorra i record de demà, mans enceses
pel risc, mirall de l'ombra de l’ahir
que et congrià i et féu hoste de mi,
jo visc en tu, en les teves escomeses.

Tu vius en mi i et mous pel clos comú
-aigua a l'aguait de les veus de la terra
que esborra amb sal el rastre de la guerra-
¿Sents el llevant com tempta, cor dejú,
els molls remots on l'urc se'm desaferra?
Creixent en tu, la mar i jo som u.

Ara és el moment.

Ens convencem a nosaltres mateixos de que la vida serà millor després...

Després d’acabar la carrera, després d’aconseguir feina, després de casar-nos, després de tenir un fill... i aleshores després de tenir-ne un altre... (SUMA Y SIGUE)

Després ens sentim frustrats perquè els nostres fills no són prou grans, i pensem que serem més feliços quan creixin i deixin de ser nens. I després, ve quan ens desesperem perquè són adolescents difícils de tractar, i pensem: serem més feliços quan sortim d’aquesta etapa.

Després decidim que la nostra vida serà completa quan al nostre marit o a la nostra dona li vagin millor les coses, quan tinguem un cotxe millor, quan puguem anar de vacances, quan aconseguim una millor feina, quan ens retirem...

La veritat és que... no hi ha millor moment per a ser feliç que ara mateix.

Si no és ara... Quan?.

La vida sempre estarà plena de després, de reptes...

És millor admetre i decidir ser feliços ARA de totes les formes...

No hi ha un després, ni un camí per a la felicitat, la felicitat és el camí i és ARA.

Enriqueix-te de cada moment que vius, enriqueix-te més perquè el comparteixes amb algú especial, i recorda que el temps no espera ningú.

[...]

Treballa com si no necessitessis diners, estima com si mai t'haguessin ferit, balla com si ningú t'estigués veient...

... I SOMRIU! :)

[...]