-Valoració del Blog-

Primerament m’agradaria destacar el fet de que considero que he anat aprenent i millorant molt a l’hora de gestionar el meu Blog. També em sento orgullosa de la presentació que aquest té, considero que és un disseny minimalista i elegant que facilita la recerca del que es busca. Si miro cap enrere, puc dir que he après a utilitzar molts recursos que abans desconeixia i que a dia d’avui em semblen molt útils. A més a més considero que bona part d’ells m’ajudaran a facilitar i a documentar la meva futura tasca professional.

Mitjançant aquest Blog he pogut arribar a constatar, una vegada més, la importància que tenen les noves tecnologies al dia a dia de qualsevol individu.

També m’agradaria destacar que en algun moment m’ha estat difícil ser conscient de que el Blog era una tasca gairebé diària a realitzar, ja que mai abans a l’escola o a la universitat havia treballat tant directament amb les TIC.

El balanç que faig del Blog doncs es molt positiu i sé del cert que l’introduiré a la meva vida quotidiana i fins i tot en la meva futura vida professional.

-Destaca dues activitats-

L’activitat que més m’ha agradat realitzar a sigut la de l’animació mitjançant PowerPoint ja que era una activitat oberta i cadascú podia fer lliure ús de la seva creativitat a l’hora de crear-la. Vaig decidir fer una animació amb un disseny minimalista però que alhora fos atractiva a la vista. Crec que vaig aconseguir-ho i estic molt orgullosa del resultat final.

(Si cliqueu a la imatge us reconduirà cap a l'entrada corresponent)

L’altra activitat que destacaria és la de l’anàlisi de l’anunci ja que l’he trobat una activitat molt entretinguda i laboriosa. Ràpidament vaig saber quin anunci volia analitzar ja que vaig pensar que el de Loterias y apuestas del Estado era un anunci innovador i del que podria treure suc. La meva sorpresa va arribar un cop vaig descobrir que l’anunci havia tret la idea d’un vídeo musical i que hi havia moltes campanyes a d’altres països que també havien copiat l’estètica.

(Si cliqueu a la imatge us reconduirà cap a l'entrada corresponent)

-Intervenció GITIC-

M'agradaria compartir amb vosaltres una presentació slide d'acudits gràfics que vaig trobar l'altre dia buscant i rebuscant per internet.
Espero que us agradi ;)

Paraules...

Poema de Nadal (fragment)
Josep Maria de Sagarra

...
Quan ve Nadal, la cançó del miracle
fa que tremoli l'esquena dels llops.
Fins els qui cremen i roben i maten,
si de menuts l'han sentida algun cop,
la volen dir i se'ls encalla la llengua,
la volen dir i els escanya la por!

Quan ve Nadal, la cançó del miracle
amb el pessebre de molsa i arboç,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
ens fa pensar en un desig de debó,
de donar coses al Noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre del cor,
perquè si és llum i misteri que espanta,
perquè si aguanta la bola del món,
té la carn nua ajaguda a la palla
i té les galtes mullades de plor,
i vol sentir-nos molt més a la vora,
ben apretats al voltant dels pastors,
i vol sentir a la pell les nostres ànimes
com l'alè de la mula i el bou!
...

-Alma-

En Rodrigo Blaas és un granadí que porta diversos anys treballant per Pixar, sent part activa dels seus últims èxits com "Buscant a Nemo", "Ratatouille" i "Up".
Acaba de fer el pas de crear el seu primer treball en solitari "Alma", un curt de tot just 5 minuts però que l'ha portat 3 anys de treball.
Rodrigo l'ha pujat a Vimeo en HD proporcionant la possibilitat del seu visionat, aixó si, només durant aquest Nadal. Espero que us agradi :)

I si ens passés a nosaltres?

-COED 21/12/2009-

Descripció

Aquesta ha estat la darrera sessió de Comunicació Oral Escrita i Digital.
Avui han finalitzat les exposicions de territori, hem entregat els fulls d'autoavaluació de les recitacions dels poemes i les avaluacions de les diferents exposicions de Territori i dels debats.
Un cop entregat tot, ens hem acomiadat d’en Xavier Àvila (professor de GITIC) i de la Lluïsa Cirera (mestra de COED) que ens han guiat i acompanyat per una millor adequació a l’entorn de la facultat i en l’aprenentatge de les seves respectives assignatures.


Reflexió

Pel que fa a les exposicions de territori m’agradaria d’estacar la que feia referència a Jaume I ja que crec que els hi ha sortit força bé, malgrat els nervis del moment...
M’ha reconfortat veure com un tema històric pot ser tractat des de diverses vessants per tal d’aconseguir captar l’atenció del públic. La Mª Eulàlia i la Beatriz ho han fet tot explicant anècdotes de la vida d’aquest personatge històric.
M’han donat una lliçó. M’han demostrat que no hi ha temes poc interessants o poc motivadors, sinó que el que fa que un tema connecti amb el públic són els oradors.


Aprofundiment

Com bé he dit abans no hi ha tema poc interessant, sinó professor que el converteix en poc atractiu. Així doncs trobo que es essencial saber motivar als nens i a l’hora estar motivats nosaltres mateixos per tal d’impartir una bona educació.
M’agradaria compartir amb vosaltres dos enllaços (estan en castellà) que parlen sobre la aquest tema. El primer que tracta directament la motivació i l’automotivació i l’altre en el que de moment s’especifiquen 27 de les 101 tècniques conegudes a dia d’avui per tal de reforçar la motivació dels infants:

http://www.estudiantes.info/Blogs/tecnicas/2008/03/cmo-motivar-un-alumno.html

http://www.estudiantes.info/Blogs/tecnicas/2008/03/formas-de-motivar-los-estudiantes.html

Paraules...

Absència

Joan Oliver (Pere Quart)

Tan fonda, amiga meva, tan estranya
la distància de mar i continent!
I tan alta i tan freda la muntanya
que ha de sobrevolar el meu sentiment!
I aquesta soledat que m’acompanya,
avarament fidel, entre la gent!

Si ets en mon somni tan present, tan clara
que percebo la fressa del trepig,
que sento el teu alèn en la meva cara
i el sabor de tants besos entremig,
¿com és possible que l’absència encara
no hagi cedit, vençuda pel desig?

No pas com l’escultor que espera glòria
ans com l’amant que només pensa amor,
he refet en una obra transitòria
la teva imatge amb afanyós rigor
damunt el marbre dolç de la memòria
i amb el cisell blaníssim de l’enyor.

I així tu ets meva en la presó secreta
d’on mai ningú no trobarà el camí,
i de nit, com qui fa una malifeta,
que ni l’àngel mateix nok em pot sentir,
arriba fins a tu, a la quieta
i en pensament, allò més pur de mi.

-Intervenció GITIC-

L'Era de la comunicació.

- 18 de Desembre -

L’últim dia de seminari. Un dia genial!
Una sessió que ni jo mateixa m’hagués esperat que anés tant i tant bé.
Vam arribar tots molt puntuals per tal de muntar les taules, els plats amb el menjar, les begudes, els globus...
Un cop ja estava tot preparat ens vam amagar assota la taula per tal de sorprendre l’Annabel. En 20 anys que tinc, mai m’havia “amagat” per tal de sorprendre a una professora, i crec que a l’Annabel tampoc no li havien fet mai, al menys això va semblar quan va dir emocionada:
- Mita’ls que monos!
Un cop iniciada la classe vam fer l’avaluació del seminari, i després ja vam posar-nos a repartir els regals que cadascú de nosaltres havia portat. Alguns dels regals van ser: una nadala cantada, una representació de la Sirenita, una postal de Nadal, un joc col·lectiu, una dinàmica de grup, un escrit, unes rosquilles...
També vam fer-li entrega a l’Annabel d’un mocador i d’unes arracades per tal d’agrair-li la manera tant magnifica com s’ha comportat amb nosaltres.
Ja per acabar, vam menjar i vam beure tot el que havíem portat i ens vam acomiadar els uns dels altres fent una rotllana i cantant “L’hora dels Adéus”.
M’agradaria remarcar l’evolució que ha patit aquest grup de seminari i com poc a poc hem anat perdent la vergonya i ens hem anat convertint tots en còmplices.

- Annabel, Elena, Àngel, Mónica, Ari, Javi, Eva,

Marta, Laura, Pau, Sonia, Sergio, Cristina, Helena, Blanca, Ethel -

GRÀCIES SEMINARI!
GRÀCIES ANNABEL!

- 16 de Desembre -

La classe va començar amb la darrera lectura en veu alta del seminari. Aquest cop la va fer el Sergio, i per sorpresa de tots, va llegir un monòleg. Crec que ho va fer prou bé tenint en compte que un monòleg no està escrit per llegir, sinó que s’ha d’interpretar i de memoritzar. Així que malgrat tot, la lectura va ser molt entretinguda i original.

Seguidament vam realitzar un anàlisi del que havíem llegit al llibre “l’elogi de feblesa” i vam iniciar un debat. Em va sorprendre molt que a tots ens havia impressionat la reflexió que fa en Jollien sobre el que es la normalitat i com la viuen els nens que són considerats com a anormals. La veritat es que la lectura d’aquest llibre m’ha aportat moltes coses i el fet de veure a en propi Jollien parlant en una conferència, i veure com es desenvolupa i com interactua amb el públic m’ha fet adonar-me de que la normalitat està en els ulls del que mira.

Un cop finalitzat el debat, vam començar a parlar de la visita a un centre educatiu dels que havíem visitat durant la setmana de pràctiques. Alguns dels llocs que van visitar els meus companys van ser: el Cosmocaixa, el Museu de Badalona, Biblioteques de Barcelona, Museu de la xocolata...

"Se puede sufrir y vivir con alegría"

- Alexandre Jollien -

-Webquest-

* És un tipus d'activitat didàctica que consisteix en una investigació guiada, amb recursos principalment procedents d'Internet.

* Promou la utilització d'habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu i l'autonomia dels alumnes.

* S’utilitzen com a recurs didàctic pels professors.

* Permet el desenvolupament d'habilitats de tractament d'informació.

* Permet el desenvolupament de competències relacionades amb la societat de la informació.

* Es construeix al voltant d'una tasca atractiva que provoca processos de pensament superior implicant així la resolució de problemes, la síntesi...
Aquest pot ser:

- Creatiu
- Crític

* Consta de la següent estructura:

- Introducció.
- Tasca.
- Processo.
- Recursos.
- Avaluació.
- Conclusió.
- Autors

He triat la webquest de els meus records ja que crec que és un tema que és fonamental tractar a l'aula, a més a més considero que està molt ben plantejat i que tot el seguit d'activitats vinculades a GITIC reforçen la motivació dels infants a l'hora d'involucrar-se en la realització d'aquest. Considero que les activitats estan molt ben buscades i que en poden obtenir molts bons resultats un cop posades en pràctica.

Aqui us deixo l'enllaç per que hi pogueu donar un cop d'ull. Només cal que cliqueu la imatge.

-Projecte telemàtic-

Un Projecte telemàtic es caracteritza per la col·laboració entre diferents escoles, que comparteixen informació i realitzen activitats conjuntes, compartint els resultats via Internet.

Amb la realització d'aquests projectes es fomenta el treball cooperatiu i en grup així com fomentar les relacions entre les diferents escoles participants, ajudant a la integració de diferents punts de vista i a l’enriquiment de l’experiència tant d’infants com de professorat.

He triat el projecte "Montserrat, un munt d'aventures" per diversos motius. El principal és per que des de ben petita he estat molt vinculada a Montserrat, ja que des de els 5 anys hi pujo caminant ja sigui des de Manresa o des Barcelona. Un altre motiu és que de petita cantava a la Coral Rosada, pertanyent a la Parròquia Sant Pius Xè del Barri del Congrés Eucarístic i el director d’aquesta havia sigut escolanet durant molts anys. Gràcies a això vam realitzar moltes visites a Montserrat i vam poder arribar a cantar alguna cançó amb els membres de l’escolania durant aquells anys.
Així doncs crec que és un projecte molt interessant per tal de donar a conèixer Montserrat i el seu entorn de manera diferent i interactiva.
A més a més el fet de que els propis escolans siguin els guies en aquest projecte i els que a partir de diferents itineraris i grups, ens apropin a Montserrat des de diferents àrees: música, natura, socials, religió, matemàtiques fa que els nens s’impliquin també de manera més directe en el projecte ja que aquest escolà doncs és el que respon i orienta els participants sobre preguntes i consultes que se’ls plantegen.

L'enllaç del projecte telemàtic el trobareu clicant sobre la imatge.

-COED 11/12/2009-

Descripció

La classe d’avui l’hem iniciat amb els últims exercicis de recitacions i a continuació, hem iniciat novament els debats. El tema a tractar del debat era El nou calendari escolar. L'equip a favor l'integraven la Clara Boix ,la Carolina Garcia, l'Anna Español, l'Eulàlia Palmero i l'Helena Vall (malalta); i el grup en contra el formaven la Linda Camacho, la Mireia González, la Sara López, l'Àlex Ramos , i la Laura Sendín.


Reflexió

Com a valoració global del debat, crec que ha anat prou bé malgrat que es podien notar els nervis d’algun dels integrants del debat; a més a més cal sumar el handicap d’una de les integrants del grup que estava malalta obligant de manera indirecta a la resta de grup a reestructurar el debat per tal de poder realitzar l’exposició. Així doncs, com ja he comentat amb anterioritat, debat rere debat, podem arribar a observar com poc a poc anem interioritzant recursos per a la resolució de situacions que creen conflicte i com cap debat repeteix els errors del debat anterior. Podem doncs, estar ben orgullosos de la tasca que estem realitzant.

-Experiències d'aprenentatge i metàfores de Crook-

Charles Crook postula quatre usos per l'ordinador i explica a través de les metàfores com les noves tecnologies poden contribuir en l’ensenyar i en l’aprendre.

Aquestes metàfores són:

*Metàfora de l'ordinador com a tutor.

La finalitat de la relació entre el mestre i l'alumne es que l’alumne inicii una tasca en la que el mestre l'avalui i automàticament iniciar una altra activitat nova. Així doncs l'ordinador també pot fer la tasca del mestre. A classe, l'activitat per representar aquest model va consistir en un dictat que posteriorment era corregit per un altre company.

*Metàfora de l'ordinador com a alumne.

L'alumne fa de mestre en relació amb l'ordinador. En aquest "micromón" l'alumne crea idees a partir de la exploració i l'aprenentatge es realitza a través del que va descobrint en aquesta recerca. L'alumne adopta un paper actiu. A classe mitjançant el programa LOGO vam poder construir allò que volíem donant-li les ordres específiques.

*Metàfora de l'ordinador com a simulador.

Cal entendre el simulador com un programa tutorial que adopta el paper de guia de l'aprenentatge malgrat que només es poden manipular certs paràmetres i no se’n podem afegir-ne de nous.
Un exemple és el Crayon Physics amb el qual s'ha de portar una pilota fins a una estrella fent un camí per poder avançar.

*Metàfora de l'ordinador com a eina.

La metàfora es refereix a que l'ordinador contribueix en l’aprenentatge tot donant-nos eines per completar les nostres experiències. El laboratori químic és un bon exemple d'aquesta metàfora.

Per acabar us deixo amb l'enllaç al llibre de Charles Crook: Ordenadores y aprendizaje colaborativo. A "Googlellibres" només està disponible en vista prèvia i per aquest motiu no es pot veure tot el seu contingut, però malgrat això considero que és interessant poder comptar amb el suport del que el propi autor postula sobre el tema.

Paraules...

Juguem al joc de les paraules...

Jordi Lon Quintana

Juguem al joc de les paraules,
tu les forneixes
i jo te les prenc,
tu les passeges entre galta i galta,
jo les segresto
amb l'excusa d'un bes.

- 4 de Desembre -

A la classe d'ahir vaig llegrt un dels capítols introductoris del llibre "El Mundo Amarillo" d'Albert Espinosa.

Estava una mica nerviosa.
Feia molt de temps que no llegia en públic, i em feia por no poder transmetre tot el que l'Albert plasma a cadascuna de les pàgines del llibre.
"El Mundo Amarillo" es un llibre molt especial per a mi i volia compartir-lo amb la resta de companys de seminari, però... estaria a l'alçada?
Vaig respirar profundament i vaig començar a llegir.
Les cames no paraven quietes i en algun moment va tremolar-me la veu. Malgrat això els meus companys van quedar prou satisfets. Vaig aconseguir inculcar-los el cuquet de la curiositat i algun d'ells ja em va comentar que es volia comprar el llibre. Havia superat la prova amb èxit i ja podia respirar tranqui-la.
Seguidament l'Ari va llegir un conte titulat “ La força de voluntat” de Quim Monzó, va ser una lectura especial, bonica i original. L’Ari a través de la seva lectura va aconseguir que ens introduir a la història i també, esboçar-nos un somriure a la cara. La lectura va ser molt correcte, va realitzar els canvis d'entonació adients, la seva postura va ser correcte i parlant alt i clar.

Més tard en Pau la l’Ari i la Blanca van realitzar l’actualitat educativa a través de la carta al director: "Porque ya no puedo más” del diari ABC. Aquest article el signava una mestra i exposava la seva postura crítica cap a les escoles públiques i cap a la manca de respecte vers els professors que hi havia a les aules. A partir d'aquí, vam encetar un debat que va durar molt més que els que havíem anat realitzant setmanes anteriors.

Finalment l’Elena, la Laura i en Javier van explicar la seva visita a les escoles juntament amb els alumnes de tercer.


PS: Us adjunto un vídeo on el periodista "Albert Om" realitza una entrevista a L'Albert Espinosa amb motiu de la publicació del llibre: " El Mundo Amarillo". Espero que us agradi.

*******************************************************

"EL MUNDO AMARILLO"

El mundo amarillo es un mundo fantástico que quiero compartir contigo.
Es el mundo de los descubrimientos que hice durante los diez años que estuve enfermo de cáncer. Es curioso, pero la fuerza, la vitalidad y los hallazgos que haces cuando estás enfermo sirven también cuando estás bien, en el día a día.
Este libro pretende que conozcas y entres en este mundo especial y diferente; pero, sobre todo, que descubras a los «amarillos». Ellos son el nuevo escalafón de la amistad, esas personas que no son ni amantes ni amigos, esa gente que se cruza en tu vida y que con una sola conversación puede llegar a cambiártela. No te adelanto más: tendrás que leer este libro para poder empezar a encontrar tus «amarillos». Quizás uno de ellos sea yo...
El mundo amarillo habla de lo sencillo que es creer en los sueños para que estos se creen.
Y es que el creer y el crear están tan sólo a una letra de distancia.
¿Qué esperas a saber quiénes son tus «amarillos»?

- Albert Espinosa -


*******************************************************

-COED 4/12/2009-

Descripció

A la classe d’avui hem escoltat 15 noves recitacions. Hem iniciat també la tercera jornada de debats amb el cas extraordinari de que avui érem dos grups per exposar,

-El primer debat, que ha tractat de L'escolarització obligatòria fins als 18 anys; l'equip en contra, estava integrat per la Norma Augusto, el David Cortés, l'Ariadna Garcia, la Irene Recio i la Laura Sánchez, i l'equip a favor format per l'Elena Carmona, l'Alba Estragué, l'Eva Gómez, la Marta Juny i l'Helena Ruiz

-El segon debat, que ha tractat de La informatització a les aules; l'equip a favor estava compost per Judith Carrique, la Maria Garcia, l'Eva Ladevesa l'Anna Llongueras,i la Lorena Padilla, i l’equip en contra estaba format per: la Natalia Carrique, l'Alba Casals, la Mar Gascó, la Núria Maldonado i per mi, l'Ethel Nogués.


Reflexió

M’agradaria destacar el fet de que a mesura que van passant les recitacions i els debats, la tècnica dels que exposen va millorant, em sorprèn veure com tots poc a poc ens anem submergint en un procés d’aprenentatge continu, on tots aprenem dels errors dels altres i intentem no cometre’ls. Trobo que això ens humanitza i ens dignifica molt com a persones. El treball col·laboratiu i l’aprenentatge constant són uns requisits fonamentals per tal d’arribar a ser un gran mestre.

Paraules...

Mai cap amant no ha gosat arribar...

Maria Mercè Marçal

Mai cap amant no ha gosat arribar
al lloc extrem des d'on tu m'acarones.
De dins enfora, amor, sento les ones
i em faig areny i duna i penyalar.

Sorra i record de demà, mans enceses
pel risc, mirall de l'ombra de l’ahir
que et congrià i et féu hoste de mi,
jo visc en tu, en les teves escomeses.

Tu vius en mi i et mous pel clos comú
-aigua a l'aguait de les veus de la terra
que esborra amb sal el rastre de la guerra-
¿Sents el llevant com tempta, cor dejú,
els molls remots on l'urc se'm desaferra?
Creixent en tu, la mar i jo som u.

Ara és el moment.

Ens convencem a nosaltres mateixos de que la vida serà millor després...

Després d’acabar la carrera, després d’aconseguir feina, després de casar-nos, després de tenir un fill... i aleshores després de tenir-ne un altre... (SUMA Y SIGUE)

Després ens sentim frustrats perquè els nostres fills no són prou grans, i pensem que serem més feliços quan creixin i deixin de ser nens. I després, ve quan ens desesperem perquè són adolescents difícils de tractar, i pensem: serem més feliços quan sortim d’aquesta etapa.

Després decidim que la nostra vida serà completa quan al nostre marit o a la nostra dona li vagin millor les coses, quan tinguem un cotxe millor, quan puguem anar de vacances, quan aconseguim una millor feina, quan ens retirem...

La veritat és que... no hi ha millor moment per a ser feliç que ara mateix.

Si no és ara... Quan?.

La vida sempre estarà plena de després, de reptes...

És millor admetre i decidir ser feliços ARA de totes les formes...

No hi ha un després, ni un camí per a la felicitat, la felicitat és el camí i és ARA.

Enriqueix-te de cada moment que vius, enriqueix-te més perquè el comparteixes amb algú especial, i recorda que el temps no espera ningú.

[...]

Treballa com si no necessitessis diners, estima com si mai t'haguessin ferit, balla com si ningú t'estigués veient...

... I SOMRIU! :)

[...]

-COED 30/11/2009-

Descripció

Avui hem seguit amb les exposicions de Territori. Com ja he comentat amb anterioritat en altres entrades al bloc, tots disposem de sis minuts per poder exposar. Els companys i els temes que juntament amb mi la meva companya hem exposat hem sigut (per ordre d’exposició).
Helena Vall i Ethel Nogués: Girona. Ciutat de llegendes. Ciutat màgica
Sonia Pérez i Mireia Toro: Sant Boi Solidari.
Òscar Garcia i Martí Villegas: Llegendes de Tremp i Berga.
Helena San José i Laura Cazorla: El parc natural de Collserola.
Óscar Valverde i Rafa Moya: Terrassa Modernista.


Reflexió

M'ha semblat un treball molt interessant. La meva companya Helena Vall i jo, vam decidir enfocar aquest treball en un dels aspectes que vam considerar més interessants de Girona: les seves llegendes.
Considero que des de fa uns anys ençà les llegendes i les rondalles típiques de cada poble es tenen força arraconades ja que són considerades com quelcom antic i desfasat.
Gràcies a la realització d’aquest treball he pogut arribar a conèixer el perquè de molts dels símbols més representatius de Girona.
Considero també que vam fer un bon treball, que el PPT era clar i entenedor i que el petit tríptic que vam repartir contribuia al total coneixement de les llegendes que havíem explicat. Un aspecte positiu que també m’agradaria destacar de la nostra exposició és que vam clavar el temps: 6,oo minuts!

Aprofundiment

M’agradaria relacionar la nostra exposició amb frases que Eulàlia Bosch va dir a la seva conferencia titulada: Fer de mestre i que remarquen molt la necessitat d’arrelar-nos allà d’on som.
- Hem d’ajudar als infants a que trobin el seu lloc.
- Aprendre a viure a la teva ciutat és aprendre a viure a totes les del món.
- Cal una ciutat entera i col·laboradora.

Paraules...

Primavera

Miquel Martí i Pol

Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.

I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.

L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.

-COED 23/11/2009-

Descripció

Durant aquesta sessió hem començat les exposicions finals del mòdul, que han estat avaluades conjuntament per la Lluïsa Cirera i el Xavier Àvila.
Aquestes exposicions havien de fonamentar-se en un tema relacionat amb el territori català, motiu pel qual moltes de les exposicions s'han centrat en localitats catalanes.


Reflexió

Considero que el fet de partir el classe en A i B també a l’hora de les exposicions de Territori es molt positiu ja que contribueix a calmar una mica l’estat de nerviosisme amb el que sempre que hem d’exposar ens trobem. Així doncs exposem amb més seguretat i les exposicions surten millor.
Cal destacar que l’avaluació d’aquesta activitat també es realitza a través dels mitjans audiovisuals que fem servir a l’hora de mostrar la informació sobre el tema en el que es centra la ponència, fet que també considero molt positiu.


Aprofundiment

Adjunto un enllaç que juntament amb els consells que proporciona el llibre de Com parlar bé en públic ens ajudarà a realitzar els PPT de manera sintètica i entenedora per tal de reforçar les nostres exposicions:

http://www.atinachile.cl/content/view/34910/Como_hacer_una_BUENA_presentacion_en_PowerPoint.html

Paraules...

La mare

Dyango

El nen és petit
i mig adormit
la mare, s´el mira
i junt al bressol
no el deixa mai sol
joiosa suspira.

I vetllant el seu son amb amor
ella pensa tranquil·la i ditxosa
el meu fill val un món
i un tresor,
i l´adorm tot cantant-li amorosa.

Fes nones reiet,
fes nones fill meu
que ets un angelet,
que m´ha enviat Dèu.
Li besa la cara
el besa al front
petons d´una mare
lo més gran del món

El nen és més gran,
la mare plorant
li diu cada dia
no surtis de nit
i fuig dels brugits
treballa, estudia

I tapant-li els defectes què té
l´aconsella amb carinyo
i el guia
pel camí del treball i del bé
que és lo que ella desitja i ansia.

Perdona´m fill meu
però jo t´haig de dir
que el meu cor et veu
per molt mal camí
Quin mal t´aconsella?
deu ser algun ningú
fes cas d´una vella,
que sols viu per tú.

Veien-te perdut,
per tots despreciat
per què no has vingut
aquí al meu costat?
no abaixis la cara,
aixeca el front,
que et queda una mare,
lo més gran del món!

- 20 de Novembre -

El passat dissabte vaig realitzar la visita de la jornada de practiques a un espai lúdic.
Vaig escollir l’Aquàrium de Barcelona ja que aquell mateix dissabte tenia una visita programada amb l’Esplai.
Primerament vaig interessar-me per saber la perspectiva educativa de l'Aquàrium com centre d'interès públic i com aquest s'adaptava als nens en funció de les seves edats.
Respecte això, a la web de l'Aquàrium podem trobar un informació on es detalla tot el contingut pedagògic relacionat amb cada etapa educativa, distribuïda doncs en:
- infantil.
- primària-
- secundària.
- batxillerat.

Vaig trobar molt interessant el dossier d'activitats que es corresponia a l'etapa de Primària, on s’expliquen els tipus d'activitats que des de l’Aquàrium es realitzen, i quina és la seva política com a centre lúdic i educatiu.

El 2010 serà l'any Internacional de la Biodiversitat, i des de la mateixa entitat volen promoure'l, així com conscienciar des de ben petits als nens que cal cuidar el fons marí i que cal conèixer tot allò que podem arribar a trobar-hi.
A més a més els nens, durant la seva visita a l'Aquàrium o més tard, un cop ja són a l'escola poden pintar els animals que han vist, aprofundint així la seva visita i aportant entreteniment als més petits.

Una altra de les activitats que des de la web es fomenta és la formació del professorat, de forma gratuïta, per tal de que els docents coneguin amb exactitud les activitats a les que poden optar si concerten una visita, com possibles activitats que poden realitzar a l’aula per tal d’introduir als nens en la matèria i un cop a l’Aquàrium poder profunditzar en el que els alumnes considerin més rellevants. Aquesta formació s’imparteix els dimecres i demanant cita, per tal de que des de l’Aquàrium se’ns pugui oferir un tracte més personalitzat i més a mida.

Així doncs, l’Aquàrium acosta una experiència molt profitosa i engrescadora i posa a l’abast del professor milers de recursos a la seva pàgina web.

(la imatge és un enllaç a la pàgina web de l'Aquàrium)

-Intervenció GITIC-

Navegant per internet he trobat una nova utilitat de la web 2.0, Comeeko.
Es tracta d'un servei que facilita la creació d'historietes il·lustrades a partir d'imatges. Podem afegir-hi "entrepans" i generar una tira de còmic que podem inserir als nostres blocs i l'únic desaventatge que té és que no admet accents en el text.

http://www.comeeko.com/

Per ampliar informació sobre el llenguatge del còmic:
El Comic

-WEB 2.O-

Com que no he pogut assistir a la conferència ja que estic malalta he decidit buscar informació sobre recursos relacionats amb la Web 2.0 i he trobat dos que crec que ens poden ser de gran utilitat.

El primer d'ells és:


L'empresa Intel ha creat un portal de recursos educatius gratuïts anomenada Wikisaber.

En el seu text de benvinguda es defineix WIKISABER com "un portal educatiu fonamentat en l'ensenyament i l'aprenentatge col.laboratius. Gratuït i pensat per a tots els cursos d'ensenyament obligatori, WIKISABER vol ser el marc per a que pares i tutors, professors i alumnes puguin compartir coneixement i es comuniquin entre ells, a més d'aportar recursos i continguts de qualitat ".

Encara es troba en proves però ja conté alguns recursos que es poden utilitzar i estan distribuïts per nivells i / o àrees.

L'adreça és: http://www.wikisaber.es/home.aspx?c=1


El segon d'ells és:


Materials i recursos TIC allotjats en Educastur, entre els quals destaquen un taller d'eines web 2.0, creat per Francisco Muñoz de la Peña Castrillo i Carlos Cabanillas Núñez.

Es tracta de tres tallers (bàsic, mitjà i avançat) a través dels quals qualsevol usuari pot conèixer i familiaritzar-se amb diverses de les eines imprescindibles per moure's a la Web 2.0.
Dins d'aquests tallers s'inclou un curs molt interessant sobre el funcionament i l'ús de CmapTools.

Les adreces són:

- A Educastur.
http://blog.educastur.es/cuate/2008/10/23/taller-herramientas-web-20/

- A la wiki.
http://educaredweb2.wikispaces.com/

Paraules...

Un sonet per a tu

Miquel Martí i Pol

Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.

-COED 13/11/2009-

Descripció

A la sessió de Comunicació oral, escrita i digital d’avui hem continuat amb l'exercici de recitació. A continuació, hem fet el primer debat que girava al voltant dels aspectes positius i negatius de l’escola privada i de l’escola pública.


Reflexió

En aquesta sessió les persones que han fet la recitació han estat molt més relaxades que les que ho vam fer el primer dia ja que aquest cop la pressió de ser els primers ja no influïa. Contràriament, aquesta sí que ha estat la primera sessió dels debats, i considero que malgrat el nerviosisme inicial, aquest primer grup ha superat amb resultats òptims la prova de foc.


Aprofundiment

A la xarxa, he trobat un text que fa referència a la recitació de textos poètics. És un fragment d'un article escrit per en Salvador Jàfer i en Josep Ballester. Us deixo l’enllaç per que el visiteu:

http://salvadorjafer.net/denlloc/Prosa/recitar.htm

Paraules...

Coses que m'estimo

Marta Pessarodona

Unes fotocòpies, potser esgrogueïdes,
d'uns poemes poc assequibles;
o la imatge d'escuma benigna
de la platja de quan era petita.

El do del piano un matí de diumenge
amb l'estrall del fred a la gespa;
o la tebior de la llum de maig
i la tendresa d'una primavera incerta.

El meu plor per la mort d'un estel,
anònim perquè la nit m'hi convida,
i les imatges de l'amor,
ni perdut ni finit, fent-me companyia.

La lluita per una causa,
sens dubte justa i digna,
i tot l'escalf de la mà sabuda,
perduda en mi i sense massa guia.

La mirada humida de la Nessa
i la seva sobtada alegria;
i les coses que no sé
i tots els desigs que tindré un dia.

-Societat i competència TIC-

mapa conceptual treballat juntament amb Mª Eulalia Palmero

-Llenguatge Audiovisual-

-Intervenció GITIC-

M'agradaria compartir amb vosaltres una notícia que he trobat a la pàgina web del Períodico, que tracta un tema directament relacionat amb l'assignatura de GITIC i que considero que és força interessant:

Les noves tecnologies es resisteixen al 25% dels professors.

(Si cliqueu assobre del títol, aquest us redireccionarà cap a la notícia.)

No col.laboro

Miquel Martí i Pol - La pell de violí

..Fins al dia que vaig saber que no

plorava rou ni perles, sinó llàgrimes:

vulgaríssimes llàgrimes que em queien

galtes avall i em donaven un aire

entre grotesc i màgic. Ara penso

que degué ser una trista descoberta,

la il.lusió perduda i tantes coses,

un món -quin món?- que esdevé inhabitable-

D'aleshores ençà, que jo recordi,

no he plorat, almenys dels ulls enfora,

ni he renegat, ni em mossego les ungles.

No és gran cosa, ja ho sé. El món, em diuen,

segueix sent inhòspit, però jo

persevero tossut: no col.laboro...

Paraules...

Viure junts

Raimon

Com la llum per mirar
i la son per dormir,
com la nit per vetllar
i la pell per sentir.

Com la veu per cantar
i la vida per viure,
com l'aigua per nadar
i el paper per escriure.

Hem viscut junts, ben junts
ara fa ja molts anys,
qui sap què ens portarà,
què ens portarà demà.

Com el foc per cremar
i l'amor per patir,
com l'atzar per jugar
i l'amor per gaudir.

Com l'amor per tancar
i l'amor per fer lliure,
com l'amor per matar
i l'amor per reviure.

Hem viscut junts, ben junts
ara fa ja molts anys,
qui sap què ens portarà,
què ens portarà demà.

I volem viure junts
els temps nous que vindran
i volem lluitar junts
per tot el que hem lluitat.

Com l'amor,
com el foc,
com la veu,
com la llum.

- 6 de Novembre -

Ahir la Mónica va fer la seva lectura en veu alta amb un fragment del llibre "Campos de fresas". La veritat es que es prou correcte i l’única cosa que podria millorar és la seva postura a l’hora de llegir, ja que si ho fes també milloraria la projecció de la veu.

Després vam realitzar l’actualitat educativa la Cristina i jo. La veritat és que aquesta setmana hem tingut la sort de trobar bastants noticies, tot i que això a comportat més dificultat a l’hora d’escollir quina presentaríem als nostres companys. Finalment ens vam decidir per una noticia que parlava sobre que Estrasburg obligava a Itàlia a treure els crucifixos de les escoles. Un cop presentada la noticia vam realitzar un debat. En un primer moment va costar arrancar el debat, però al final la cosa es va animar.

Finalment, un cop acabat el debat, l’Annabel va explicar-nos en que consistia la setmana d'activitats extraordinàries i els treballs que hauríem de realitzar sobre cada activitat i vam començar a assignar els centres que visitarem.

-COED 2-6/11/2009-

Descripció

Durant aquesta sessió vam exposat el procés de Qui ets tu?, aquesta exposició havia de tenir una durada aproximada d'uns 2 minuts i l’havíem de preparar amb anterioritat.
En aquests dos minuts d'exposició havíem d'explicar els trets en els que ens havíem centrat a l’hora de descriure al company i també portar un parell de fotografies fetes per nosaltres de la persona a la que havíem descrit. i també adjuntar una o diverses fotografies, fetes per nosaltres mateixos, de la persona a la qual descrivíem.
A la sessió de divendres 6, hem començat els exercicis de recitació d'un poema que havia de tenir també una durada aproximada d'uns dos minuts.

Reflexió

M’agradaria remarcar com n’és de subjectiu el temps. Durant l’exposició del procés descriptiu molts dels meus companys de classe sobrepassaven el temps ja que en dos minuts els semblava que no podien dir tot el que volien explicar, per contra, en la recitació aquests dos minuts se’ns han fet eterns i fins i tot ens semblava que era massa temps per estar parlant i recitant un poema o un conte de memòria.

Aprofundiment

Pel que fa referència al pas del temps, sembla que a vegades passa lent però alhora ràpid, de pressa però a l’hora pausat… sembla com si de un dia cap a l’altre no canviéssim res, però a l’hora ho canviéssim tot.
Per demostrar això us enllaço un vídeo d’una noia que s’ha fotografiat durant tres anys dia rere dia per tal de que veieu de que per diminut que sigui el canvi, tot tard o d’hora acaba important…
potser dos minuts parlant o potser 3 anys no són tant… o si?

http://www.youtube.com/watch?v=55YYaJIrmzo

-Tòpics-

Els tòpics i els estereotips es poden considerar "mitges veritats", perquè parteixen d'aspectes de la realitat que després es presenten com si fossin "la veritat". Hi ha força tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació. Alguns d’aquests són:


* Tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules.

Es cert que amb una imatge podem arribar a l’enteniment d’una situació amb més facilitat que no pas amb moltes paraules descrivint la mateixa situació. Per exemple : amb l’expressió de la cara d’una persona podem arribar a saber si està trista o alegre, en canvi amb paraules i sense l’ajuda de la imatge podria arribar a enganyar-nos. Així doncs el que realment val és una bona imatge acompanyada d’unes bones paraules.


* Tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu.

Es cert que molta gent que veu la TV amb la única finalitat de que l’entretinguin i simplement escoltar la informació sense parar-se a analitzar-la. Aquest fet, però, no treu que hi hagi persones critiques que vagin mes enllà i es preguntin que te de cert allò que li estan ensenyant.


* Tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència.

La visió de violència no te perquè provocar violència. Tot depèn de en quina situació es doni, es a dir, si es un nen el que ho veu se li ha d’explicar que allò que esta veient no es correcte o real, depenent de si es una pel•lícula o una noticia. En canvi un adult ja es capaç d’actuar per ell mateix i ha de saber k en cap situació la violència es acceptable.


* Tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes".

Es possible que la TV sigui un dels grans generadors de modes ja que es una cosa que la majoria de gent utilitza y sembla que tot el que es veu es important, però es evident que hi ha altres factors molt importants que afecten tant o mes al sorgiment de les modes. Un d’aquests factors seria Internet, ja que ofereix la possibilitat de que una cosa arribi a tot el mon i un altre per exemple seria la gran influencia que exerceix la societat damunt dels individus.


* Tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat.

La televisió molts cops ens mostra coses que no son del tot certes o no ho son en absolut. Em de saber diferenciar aquells programes que ens ofereixen informació verídica, com poden ser documentals y telenotícies i aquells k ens poden estar enganyant amb muntatges y informacions que no han estat 100% contrastades. Per tant aquesta finestra oberta i la seva realitat són bastants relatives.


* Tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències.

Ve a dir que a base de veure noticies de violència, fam al món, canvi climàtic... arriba un moment en el que ho prens tot com a normal i aquestes noticies ja no generen cap tipus de reacció de reflexió en nosaltres, i també que les cadenes filtren les notícies en funció de la seva ideologia i aconsegueixen uniformitzar l’opinió dels que reben aquesta informació.

Paraules...

Si parlo dels teus ulls

Miquel Martí i Pol

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.

-Anàlisi d'un anunci-

L’anunci que he escollit és un dels quatre que s’inclouen dins de la campanya publicitària iniciada per Loterias y Apuestas del Estado i de la qual s’han emès tres fins a dia d’avui. Aquests són els següents:

Aquest anunci ens ve a dir que tot és possible, que només cal tancar els ulls i somiar, que mitjançant Loteries del Estado aconseguiràs fer realitat tots els teus somnis i fins i tot contribuiràs a que d’altres puguin arribar a complir els seus. Apel·len als sentiments directes de l’espectador ja que parla de que fa més de 10 anys que reparteixen alegria i bona sort i que en les teves mans està poder-ne beneficiar-te d’això.
L’estètica cal dir que està molt cuidada i que tant els enquadraments a vista d’ocell, com la música que corre a càrrec del duo indie folk francès Cocoon, com el ritme d’aquest contribueixen a que l’espectador es quedi captivat.

També hi trobem l’ús de la tècnica Stop Motion. Aquesta tècnica és una tècnica d'animació que consisteix en aparentar el moviment d'objectes estàtics capturant fotografies. En general, s'anomena animacions de stop-motion a les que no entren en la categoria de dibuix animat, és a dir, que no van ser dibuixades ni pintades, sinó que van ser creades capturant imatges de la realitat. S'han de fer aproximadament entre 1.500 i 2.000 preses fotogràfiques per a que l'ull humà pugui percebre, o el que es traduiria en unes 10 fotos per cada segon de pel·ílcula. Aquest doncs, és un dels elements claus de la singularitat que aquest anunci ofereix.
El personatge que hi apareix és una noia de pell clara, d’aparença innocent i somiadora, perfecte per exemplificar el tema en el que es centra l’anunci.

Aquest anunci personalment és un dels que més m’han agradat de Loterias del Estado. A més a més si extrapolem i deixem de banda el tema de la loteria, trobem un missatge positiu que ens diu que serem capaços de tot, i crec que aquest fet és un dels altres punts forts que li trobo. Aquesta serenor, harmonia i innocència que desprèn l’anunci fa que tornis a confiar en que un món millor és possible.
Trobo doncs que és un anunci amb un alt contingut moral i conscienciador.

M’agradaria destacar que aquest anunci s’ha realitzat a partir del vídeo Her Morning Elegance, del cantautor israelià Oren Lavie i els germans Merav i Yuval Nathan, tot un fenomen a YouTube, amb més de 7 milions de visites. Així doncs Loterias y Apuestas del Estado va demanar als seus creadors que apliquessin la mateixa tècnica per tal de ressaltar la cara més social i, probablement, més desconeguda de les loteries. Aquella que ens explica en què inverteix els diners recaptats en les Loteries de l'Estat, en esport, cultura o obra social.
El vídeo en el que es fonamenta aquest anunci és el següent:

Per últim voldria mostrar-vos l'exemple d'algunes campanyes que també s’han fet ressò de la utilització d’aquesta tècnica i d’aquesta estètica tant característica:


-CAMPANYA de COMCAST-

-CAMPANYA de TARGET-

-COED 26/10/2009-

Descripció

A la classe d'avui hem estat parlant sobre els textos narratius, que son en els que s’expliquen fets, reals o irreals, protagonitzats per uns personatges en un espai i en un temps, i els textos descriptius que es fonamenten en la reproducció d’imatges i fragments de la vida real, persones o llocs.
Quan parlem de descripció, generalment tendim a pensar només en textos escrits; tot i això, la descripció inclou també, retrats, caricatures, certs anuncis o cançons.
Per tal d’arribar a aquesta conclusió, la Lluïsa ens ha fet posar per grups de cinc i hem hagut d’intentar trobar 5 cançons on es descrivís alguna persona. Algunes de les que han sortir han estat: Laura, de Lluís Llach o Penélope de Serrat.

Seguidament, distribuïts en els mateixos grups, hem fet una lectura amb profunditat d'un fragment en el què hi predominava la descripció i hem posat en comú els trets descriptius més significatius de cadascun d’ells.
Els fragments que hem analitzat pertanyien a:

-Els pobles, les ciutats, els homes, d'Artur Martorell.
-Un home de paraula, d'Imma Monsó.
-Relacions particulars i A peu per Aragó, de Josep M. Espinàs
-El país del vi, un article pertanyent al número 132 de la revista Descobrir Catalunya.


Reflexió

El que més m’ha sorprès d’aquesta sessió ha estat el text que m’ha tocat llegar a mi: Un home de paraula, d'Imma Monsó, sobretot m’ha captivat la capacitat de l'autora per descriure amb tot luxe de detalls i una precisió mil•limètrica, cada moment delimitat en un temps molt curt, cada petita acció que es produïa i la relació que s'establia en cada moment entre els dos personatges.


Aprofundiment

A continuació transcriuré el que hem posat en comú a classe durant l'anàlisi de cadascun dels textos.

*Els pobles, les ciutats i els homes (Artur Martorell)

-Pàgines 125 i 126: en Joaquim Ruyra fa una descripció física i psicològica d'en Vadó Set-trossos, i una descripció molt acurada del físic i de la vestimenta d'en Pau Ternal.


*Un home de paraula (Imma Monsó)

-Pàgines 25-29: descripció inicial poc detallada, principalment dels trets identificatius com el comportament d'ell al veure-la.

-Pàgines 36-39: descripció de l'altre persona a través de deduccions, suposicions i preguntes.

-Pàgines 54-57: descripció dels sentiments i les accions, a partir de frases curtes com a indici d'un ritme trepidant, i descripció del present en referència al passat.

-Pàgines 116-119: descripció de qui és ell segons ella, amb l’ utilització de recursos lingüístics i retòrics i de frases externes com a signe d'enriquiment.

*Relacions particulars (Josep M. Espinàs)

-Pàgines 56-59: descripció de Josep Vicenç Foix, poeta i pastisser, a partir de les coses d'aquest que sorprenen l'autor, com l'agilitat als seus 93 anys o l'elegància al vestir.

*A peu per Aragó (Josep M. Espinàs)

-Pàgines 172-179: descripció d'en Sebastià, acompanyant de viatges de l'autor, a partir d'un diàleg, que permet que sigui en Sebastià mateix qui es descrigui; s'ajuda d'anècdotes i metàfores.


*El país del vi (Descobrir Catalunya, núm. 132)

-Descripció subjectiva del Penedès, tant del paisatge i de la terra com de les ciutats de Vilafranca del Penedès i de Sant Sadurní d'Anoia.

-Eines de suport al pensament-

-COED 25/10/2009-

QUI ETS TU?
Alba Mayol

Ets una de les persones amb les que més moments he compartit fins ara a la URL.
Vas néixer a Barcelona però de ben petita vas marxar a viure fora. Ara, des de fa un temps, vius a Sabadell amb el Rubén a una caseta molt a prop de l'estació. Vas cursar dos anys de la carrera de Filosofia i ara comences una nova etapa estudiant el que realment t'agrada, Magisteri.

Treballes com a farmacèutica i ets una gran aficionada a la música, portes fins i tot una clau de sol tatuada a l'avantbraç dret, que després es va tatuar també el teu pare. T'encanta el color negre, llegir i ets ovolactovegetariana.

Des del primer dia ets la noia formal del grup, la que sempre ens diu els treballs que tenim, la feina que ens resta pendent...vaja, que no cal ni que mirem l'agenda!

Sens dubte ets una persona entranyable, carinyosa (malgrat que de la primera impressió se'n derivi més aviat el contrari) i sempre estàs disposada a escoltar i aconsellar a qui ho necessiti.

N'estic del tot segura de que encara ens queden molts bons moments per viure juntes durant aquests anys que ens queden per endavant i que juntament amb les “Cookies” serem unes grans mestres.

Paraules...

Divagacions quan els sorolls s'adormen

Salvador Dalí

Els reflexos d’un llac...
Un cloquer romànic...
La quietud de la tarda morenta...
El misteri de la nit propera...
tot es dorm i difumina...
i és allavors que baix la pàl.lida
claror d’una estrella,
vora el portal d’una casa
antiga es sent enraonar
baix i tot seguit els sorolls
s’adormen i el fesc
oreig de la nit gronxant
les acàcies del jardí
fa caure damunt dels
enamorats; una pluja
de flors blanques...

-COED 23/10/2009-

Descripció

A la sessió d’avui de COED hem assistit a la lectura d’un poema de Miquel Martí i Pol que parlava dels paletes i hem aprofitat per introduir el tema del debat. Així doncs la Lluïsa ens ha presentat la Lliga de Debats Vives on hi participen 20 universitats dels països catalans i debaten sobre temes d’actualitat.
El visionat de la IV final d’aquesta lliga entre les universitats Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona ens a servit per saber com hem de tractar els temes i com haurem de dur a terme el debat davant d’un públic expectant.

Reflexió

El moment de la lectura de poemes és un dels que més em fascinen de l’assignatura ja que és un moment per a relaxar-se, per deixar-se portar pels sentiments que et provoca l’escoltar històries explicades rere els versos del poema. A la classe tothom resta expectant, atent… mentre la Lluïsa ens regala dia rere dia un petit poema.
Trobo que fan falta més moments així a la vida quotidiana.
Dediquem poc temps a escoltar, a sentir… si més no, jo crec que hauria de fer-ho més . És realment sorprenent el que pots arribar a aprendre de tu mateixa en aquests moments de reflexió.
Al arribar a casa he decidit buscar un poema de Miquel Martí i Pol que descriu a la perfecció el que sento cada cop que resto en silenci, escoltant…
Feia temps que no tornava a llegir aquest poema, potser massa i tot.

Aquest silenci
Miquel Martí i Pol

La Tarda molt intensa m' ha portat
aquest capvespre plàcid.
Reposo els ulls cansats
en l' ordre dels prestatges plens de llibres,
en l'ordre de la cambra.

Es fa fosc lentament, s' encenen llums,
i és més pausat el batec de la vida.

Estimo aquest silenci i aquesta hora
i més ara que em gronxa fins perdre'm
en el record de tu
que mai no m'abandona

Aprofundiment

La web de la Xarxa Vives és una web molt completa on podem trobar diversos enllaços a vídeos d’anteriors lligues.
Aquí us deixo l’enllaç al vídeo íntegre de la final de la I Lliga de Debat Universitari organitzada per la Xarxa Vives d'Universitats, protagonitzada pels equips de la Universitat Ramon Llull i la Universitat de València. La Universitat Ramon Llull va acollir aquesta primera edició de la Lliga, que va tractar el tema "Els diners fan la felicitat?", entre els dies 9 i 13 de març de 2005

Paraules...

21 octubre

J. Ricart

Pot ser que fóra una mala passada
del destí o un caprici de la carn,
pot ser tal volta que esté enganyat
i siga la immediatesa del moment
la qual em faça escriure estes paraules.
Pot ser que sigues sols un més de tants
un nom més subratllat en la llista.
Pot ser que tampoc t’anomenes Carlos,
però això no m’importa massa:
El teu cos és la meua única ciència certa.
El distingiria al tacte entre cents.
Pot ser també que aquell lloc no fóra
molt romàntic, ni ideal que diguem-ne
sinó més aviat una mica infame.
Pot ser, que fins i tot ens precipitàrem
i que fórem ràpid a per totes
però pot algú frenar el desig?
Pot ser que l’estadística no mentisca
i per molt que tempten la sort
les nostres vides no tornen a encreuar-se
Pot ser tal volta, tal vegada pot ser.

-Eines per a la presentació d'Informació-

aBelles

View more presentations or Upload your own.

-Gestió de la Informació-

-COED 5-9/10/2009-

Descripció

Durant aquesta setmana a classe de Comunicació Oral Escrita i Digital hem parlat sobre el bon ús de la llengua, la importància de la fluïdesa, l'entonació, la correcció ortogràfica i lingüística, l’eliminació dels barbarismes i sobretot l’extrema necessitat de tenir una bona lletra a l’hora d’escriure.

Reflexió

Certament per la tasca que arribarem a desenvolupar en un futur no gaire llunyà és extremament necessària una bona cal·ligrafia. Com molt bé ens va dir la Lluïsa no acostumem a parar atenció a la qualitat amb la que prenem els apunts, sinó a la quantitat que en prenem i aquest fet pot arribar a ocasionar-nos molts problemes a l’hora d’intentar estudiar, ja que molts cops la lletra es inintel·ligible per nosaltres mateixos.
Així doncs, si mai volem arribar a ser bons Mestres i volem arribar a tenir la capacitat d’exigir als nostres alumnes una bona presentació dels treballs, haurem de començar a treballar amb nosaltres mateixos.

Aprofundiment

Per tal de millorar la nostra oralitat existeixen multituds d’exercicis que ens poden ajudar a millorar la pronunciació i la vocalització i que ens poden ajudar a escriure amb millor lletra. També cal destacar que un cop siguem Mestres haurem d’ensenyar als nostres alumnes a escriure amb correcció i a tenir cura de la lletra. Així doncs deixo l’enllaç d’un article que tracta sobre la cal·ligrafia i la llegibilitat.

http://www.correodelmaestro.com/anteriores/2007/abril/2incert131.htm